L’UJI adverteix de la vulnerabilitat climàtica de Castelló arran el dèficit hídric

508
L'UJI adverteix de la vulnerabilitat climàtica de Castelló arran el dèficit hídric i insta a potenciar les energies renovables
L'UJI adverteix de la vulnerabilitat climàtica de Castelló arran el dèficit hídric i insta a potenciar les energies renovables
PUBLICITAT

La Universitat i Fobesa presenten el I informe «Castelló davant el canvi climàtic» on destaquen les deu prioritats en mitigació i adaptació a l’escalfament global vinculades a potencialitat en investigació científica

La comunitat investigadora de la Universitat Jaume I (UJI) adverteix de la vulnerabilitat climàtica de Castelló, arran especialment del dèficit hídric, i insta a l’administració i els sectors productius a potenciar les energies renovables a fi de reduir les emissions d’efecte hivernacle, també amb una important incidència en la salut pública. La UJI i l’empresa de gestió ambiental Fobesa, de Grupo Gimeno, han celebrat avui la jornada Castelló davant el canvi climàtic a Menador espai cultural de la ciutat amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient.

El vicerector d’Investigació i Doctorat, Jesús Lancis, ha presentat les conclusions del I informe «Castelló davant el canvi climàtic», desenvolupat amb la col·laboració de l’empresa de gestió ambiental Fobesa, del Grupo Gimeno, la qual ha dóna suport al recent creat Observatori de Canvi Climàtic de Castelló. Lancis ha recordat que el passat mes de desembre es va constituir el Seminari Interdisciplinari d’Investigació en Canvi Climàtic de l’UJI i aquest primer informe, el qual reuneix vint-i-quatre unitats d’investigació, mostra les potencialitats en investigació científica de l’UJI per orientar mesures de mitigació i adaptació a l’escalfament global. «El nostre compromís és potenciar una recerca interdisciplinar per afrontar reptes globals com ara el canvi climàtic i també implicar a la ciutadania en una tasca investigadora que servirà per millorar la qualitat de vida de les persones», ha assegurat Lancis.

Per la seua banda, el director general de Fobesa, Juan Pablo Mateo, ha destacat la satisfacció que suposa per a la companyia, com a empresa especialitzada en la gestió integral de serveis relacionats amb el medi ambient, «poder contribuir a aquesta iniciativa i recolzar la creació d’aquest Seminari Interdisciplinari de Recerca en Canvi Climàtic». «Com a empresa de gestió ambiental, volem caminar al costat de la Universitat en una iniciativa tan important com aquesta, donat el seu potencial divulgatiu a l’hora de conscienciar a la societat sobre aquesta problemàtica que, en definitiva, ens afecta a tots i totes. També a les empreses», ha ressaltat, afegint que per a Fobesa «és important que aquesta iniciativa servisca, d’una banda, com a altaveu per a donar a conèixer què s’està fent en la província enfront d’aquesta problemàtica i, per un altra, com a punt de partida per a l’engegada de nous projectes que facen possible que entre tots, Universitat, empresa i societat, puguem impulsar iniciatives a mitjà i llarg termini que ens permeten deixar als nostres néts un futur més brillant, competitiu i respectuós amb el nostre entorn». Juan Pablo Mateo ha explicat com l’aposta per la innovació i la conscienciació per un entorn sostenible està integrada en la gestió de Fobesa, assenyalant com exemple, la certificació de la norma internacional ISO 14064 relativa a la verificació de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. «Una iniciativa que ens ha permès implantar una metodologia certificable per a calcular la petjada de carboni, tant en els nostres centres de treball com allí on prestem els nostres serveis, com a pas previ a la seua reducció», ha indicat.

Edward S. Rubin, professor d’Enginyeria i Política Pública i d’Enginyeria Mecànica a la Universitat Carnegie Mellon (Pittsburg) -també responsable de la Càtedra d’Enginyeria Mediambiental i Ciència- ha impartit la conferència «Climate Change Challenges and the Role of University Research and Education». Rubin ha alertat que els impactes del canvi climàtic es multiplicaran conforme s’agreuge l’escalfament global, mentre que ha destacat la rellevància de potenciar una recerca interdisciplinar connectada amb la ciutadania per divulgar aquest repte global i local.

Els investigadors de la Universitat Jaume I María José Rua, Vicent Arbona i Arianna Renau han presentat les deu prioritats en canvi climàtic de Castelló recollides al I informe elaborat per la comunitat investigadora de l’entitat acadèmica, el qual recull les potencialitats en recerca. Les deu àrees preeminents assenyalades pels investigadors són: 1) Agricultura i seguretat alimentària; 2) Aigua i recursos naturals; 3) Energies renovables; 4) Processos industrials i eficiència energètica; 5) Salut i qualitat de vida; 6) Edificació i mobilitat sostenibles; 7) Inclusió social; 8) Minimització de residus i gestió ambiental; 9) Economia circular i ocupació verda; i 10) Justícia climàtica. El document fa èmfasi en la rellevància de reduir les emissions de CO2 a Castelló per incrementar la eficiència dels processos productius, tot incrementat la competitivitat de l’economia de la província i, alhora, augmentant els llindars de salut pública mitjançant la millora de la qualitat de l’aire.

El secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Fran Quesada, ha clausurat la jornada «Castelló davant el canvi climàtic» i ha explicat els avanços del departament autonòmic en el desenvolupament de l’estratègia autonòmica d’adaptació i mitigació. Quesada ha anunciat algunes noves iniciatives «com ara un pla de mobilitat elèctrica, segura i sostenible; més impuls a mesures vinculades amb els recursos hídrics, com és el cas de la reutilització de cabals; també accions per protegir la salut de les persones, especialment la població més vulnerable, en edat recursos econòmics». El secretari autonòmic també ha assenyalat la prioritat del departament autonòmic «d’avançar cap a un model socioeconòmic sostenible i social, on la investigació científica i la innovació són fonamentals».