VERTEBRA DINOSAURE

L’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació està restaurant una vèrtebra cervical d’un sauròpode (dinosaure herbívor de coll molt llarg) que va viure al territori de l’actual comarca dels Ports durant el Cretaci inferior fa 120 milions d’anys.

La vèrtebra de grans dimensions, un metre i vint centímetres de longitud, ha sigut localitzada en els treballs de restauració que està fent l’IVCR+i al jaciment de Sant Antoni de la Vespa a Morella.

La resta paleontològica es troba en excel·lent estat de conservació i a penes està deformada pels processos de fossilització. Disposa de tots els elements anatòmics que permeten la seua identificació: el cos vertebral i grans apòfisis laterals, la qual cosa permetrà als paleontòlegs la seua adscripció a una espècie concreta.

Els primers estudis apunten que podria tractar-se de la vèrtebra cervical més gran localitzada fins ara en un jaciment de la península Ibèrica i que va poder pertànyer a un sauròpode que podia aconseguir els 25 m de longitud, amb coll molt llarg, cua llarga i un pes de 50 tones.

L’excavació la va dur a terme un equip interdisciplinari format per tècnics de la UNED de Madrid, l’Institut Català de Paleontologia, el Grup Guix de Vila-real i l’Ajuntament de Morella, amb la direcció dels paleontòlegs Jose Miguel Gasulla (Ajuntament de Morella) i Andrés Santos (Grup Guix).

L’os estava integrat en un bloc de terra i pedres, la qual cosa es coneix com a ‘mòmia’. Amb els treballs que estan duent a terme els tècnics és quan s’apreciarà la importància de la troballa.

Tres són les restauradores de l’IVCR+i que intervenen a eliminar els depòsits de terra i pedres adherits. El procés és molt lent perquè els sediments estan adherits a la superfície de l’os i cal alçar-los amb mitjans mecànics alhora que es van consolidant les superfícies.

La troballa té valor patrimonial i importància científica perquè correspon a un animal del què ja hi ha un bon nombre d’ossos restaurats i del qual es pot disposar d’una part molt important del seu esquelet per a definir clarament l’espècie.