-El Grup de teatre de la festa és una institució a Vilafranca des de fa dècades
Sant Antoni, Morondo, Luzbel, la temptadora … o qualsevol personatge de sainet. Cada tardor el grup de teatre de Sant Antoni de Vilafranca reneix, torna a ajuntar-se per assajar, per recordar els versos de la Vida de Sant Antoni i pensar a veure què sainet posen en escena. I d’això fa ja un any, dos anys, tres … dècades …
En aquests dies de gener tots els pobles celebren Sant Antoni. A Vilafranca és la festa per excel·lència. Idefonso Fabregat en el paper de Sant Antoni, Rafa Vicente en el paper de Morondo i Santiago Llopis com a guarda forestal o dimoni … són només tres dels personatges que fan possible que la tradició es mantingui en la memòria col·lectiva.
Són ja una institució a Vilafranca, una tradició gairebé a l’altura de la foguera de Sant Antoni o el paisatge la de la pedra en sec. Sense ells difícil seria entendre la història recent de la celebració antoniana.
“De les muntanyes venim”, crida al vent Rafa Vicente quan entra la “malea”, una comitiva formada per desenes de cavalls, ases i ases carregats de llenya. “Alt, Alto la Malea”, li respon Santiago Llopis. L’escena es repeteix cada mes de gener, però no per això deixa de ser menys emotiva per als vilafranquins i els visitants que s’apropen a contemplar l’escena.
El mateix passa amb la Vida de Sant Antoni. Els versos se’ls saben molts dels que cada any acudeixen com a públic, però els clàssics mai moren, es mantenen vius. Cada any la representació de la Vida de Sant Antoni aconsegueix omplir el teatre de la Casa de la Cultura, la sala Carles Pons.
Sobre l’escenari Morondo rebent una “pallissa” dels dimonis, Sant Antoni fugint de les temptacions de la temptadora …
Tots ells asseguren que els agradaria que els prenguen el relleu en el personatge, ho demanen en els últims anys, però sembla que ningú vulga assaltar a Morondo o al sant. I és que difícil tindrien fer oblidar en la memòria col·lectiva la tasca que realitzen aquests actors que en la seva vida real són electricistes, obrers tèxtils o professors d’autoescola.
Ildefons Fabregat Tena, Santiago Llopis García, Francisco Javier Roig Monfort, Emilio Escorihuela Colom, Rafael Vicente Marín, Daniela Vinyals Fabregat, Ricardo Moliner Zandalinas, Adrián Llopis García, Miquel Vicente García, Víctor Tena Pitarch, Guillermo Roig Barreda, Sergi Altaba Ortí, Carles Fabregat Bellés … Aquest any ells van ser els encarregats d’escenificar la vida de Sant Antoni i el sainet Rics Improvisats.
I és que les riallades arriben amb la Vida de Sant Antoni però també amb el sainet. Cada any aquest grup de teatre posa en escena un nou text per a fer riure del seu públic fidel. Gairebé tots xics, menys l’àngel que és xico o xica, però que encarnen personatges masculins o femenins. Més d’un s’ha calçat tacons del 45.
Durant la tardor els caps de setmana són d’assajos fins que arriba el segon cap de setmana de gener quan, el dia dels pastissos, es fa l’assaig general amb públic inclòs. És un pre-estrena del cap de setmana de Sant Antoni.
Durant el cap de setmana de la festa el paper de Sant Antoni, Morondo, els dimonis … és l’eix. Apareixen en la Vida, els dimonis encenden la barraca … i tots ells desfilen a la Ronda de Sant Antoni. Els diables amb les forques, Luzbel lligat per la cadena de l’àngel, Sant Antoni recolzat en una branca de ginebre … “Ja està la ronda al carrer, la la ronda de Sant Antoni, els grupes i els canastes, l’angelet i el dimoni ”
