– Vicent Royo ofereix un nou volum sobre el moment històric que va produir l’origen de l’actual comarca dels Ports
A finals de l’any 1231 el noble Blasco d’Alagó conquista Morella. Les seues hosts ocupen el territori que depèn de l’antiga fortalesa musulmana. Aquesta circumstància marca l’inici d’una nova etapa històrica i esdevé l’origen de l’actual comarca dels Ports. Després de la conquesta, els cristians basteixen un nou ordre social, una tasca que s’allarga durant tot el segle xiii i que té dues directrius essencials.
A l’interior d’aquest territori s’articula un model d’organització que determina profundament la idiosincràsia de la comarca: Morella encapçala un terme general integrat per una vintena de centres rurals, que ocupen diferents esglaons en la jerarquia comarcal segons la seua condició jurídica. Aquest és el context històric sobre el qual gira l’últim llibre del doctor en Història Medieval per la Universitat Jaume I, Vicent Royo.
Disputes per el poder
Al volum, basat en part de la seua tesi doctoral, sobrevolen intrigues polítiques i les disputes per el poder. Aquest són alguns dels ingredients que podem trobar en l’apassionant nou llibre de Royo, “Les arrels històriques dels Ports”. La coberta ja és tot un al·legat de intencions. Mostra un instant d’una conversa entre Jaume I i el noble Blasc d’Alagó en un moment puntual de les seus complexes relacions, “hem intentat representar la imatge d’una escena que serà molt important posteriorment per al desenvolupament e Morella i a comarca dels Ports”, comenta Royo.
L’historiador, que va captivar en la seua anterior obra “Els orígens del Maestrat històric” i publicada també per Onada edicions, afegeix que, “el disseny intenta representar la reunió que manté, com narra el mateix Jaume I a la seua crònica del ‘Llibre dels fets’ , amb Blascó d’Alagó quan el noble està a punt de prendre possessió de la vila”. “Si Jaume I no l’interromp en aquest moment, Blasco hagués pres possessió i Jaume I no hagués pogut reclamar la vila. Per tant l’intercepta i el fa entrar ala seua tenda per conversar amb ell”. És precisament aquest moment el que recull el disseny de la coberta. Com apunta Royo, “no sabem si l’escena és real o se la va inventar Jaume I en redactar la crònica per tal de justificar el que passa després”. I es que en aquell moment, Jaume I no convenç a Blascó d’Alagó, aquest últim insisteix en que la vila és seua. La disputa per la vila duraria 5 o 6 anys i generaria negociacions i un conflicte bèl·lic que no està documentat a la comarca. Finalment conclouen que la vila serà per a Jaume I, “es una escena que mai no s’havia reproduït, hem intentat fugir de les cobertes típiques, amb imatges de l’època, o de una fotografia de qualsevol monument vinculat”. Així, el que tancaria el conflicte seria un pacte, “la famosa Concòrdia de Montalbá, de 1235”.
Morella, punt geopolític estratègic
Royo incideix en que, tot i les maniobres a la foscor, existia un codi de comportament que no devia traspassar-se, ja que en el cas de xafar la línia roja hi havia conseqüències negatives, “també depenia de qui se les saltava, com ara”. “És un codi de comportament que té uns límits”. Els paral·lelismes amb el món actual estan servides per al lector.
Un altra de les curiositats que es desprenen del nou assaig de Royo té a vore amb l’armament que s’utilitzava en l`època. L’any 1410, en morir Martí l’Humà sense descendència, hi ha dos candidats que es disputen la corona d’Aragó, Fernando de Antequera i Jaume d’Urgell, “Morella i les aldees, que ja fa més de 100 anys de disputa entre elles, decideixen que orella recolzarà el bàndol de Fernando d’Antequera, i les aldees es decanten per Jaume d’Urgell. El conflicte per la Corona d’Aragó es trasllada a la comarca dels ports, “és el tauler on se generaria una autèntica guerra civil entre els exercits castellans de Fernando Antequera, i els exercits valencians i catalans que recolzen a Jaume d’Urgell. “Estem parlant d’una guerra com a tal, i una de les principals innovacions que es produeixen en aquest conflicte bèl·lic és la introducció d’armes de foc”, destaca Royo. “En una època medieval l’exercit castellà bombardeja Cintorres i Forcall”. Tot això en una comarca amb unes característiques que no tenen altres territoris, el punt de connexió entre Valencià, Aragó i Catalunya, i per tant, era un punt estratègic a nivell geopolític, “la franja principal que es devia controlar era aquesta franja de frontera”.
