Acte institucional Mauthausen

-Nota de premsa de l’Ajuntament de Morella-
Morella ha recordat i homenatjat als veïns de la comarca dels Ports que van ser exterminats en els camps de concentració de Mauthausen. Durant dos mesos, el consistori, al costat de l’Amical Mauthausen i Club d’Amics dels Ports Ràdio, ha organitzat activitats per divulgar el que va succeir en aquest episodi històric i per homenatjar els veïns que van perdre la vida. En la jornada d’ahir es va posar punt i final a aquesta commemoració del 70è aniversari de l’alliberament dels camps de concentració, amb un acte institucional al costat de les famílies d’alguns dels veïns de la comarca exterminats i amb el descobriment d’un placa en el Portal del Rei.

Descobriment de la placa al Portal del Rei
Descobriment de la placa al Portal del Rei

Així, en la jornada d’ahir, l’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, va fer entrega d’un record als familiars de Manuel Bonet Bonet i Manuel Ferrer Gasulla, de Morella, Julio Arrufat Aznar, de Sorita, i Julian Centelles Guarch, de Portell, i va nomenar als altres disset veïns de la comarca exterminats a Mauthausen. El nebot d’aquest últim va explicar la història del seu oncle, des que va ser arrestat a la frontera de Suïssa i França fins al seu assassinat. Julian Centelles Guarch va lluitar en el bàndol republicà en la Guerra Civil i, després de la derrota, va marxar a França. El 25 de juny de 1940 va ser arrestat i, en un any, va passar pels camps de Frontstalag, Altengrabow i Mauthausen i el seu annex, Gusen. Aquest estava classificat en la categoria 3, la més extrema i era el destí dels deportats no re-educables. Allí va ser el número 4960 i, posteriorment a Gusen, el 14267. Julian Centelles va ser exterminat al costat de 960 espanyols el 7 de novembre de 1941, davant la imminent arribada de milers de presoners soviètics.

L’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, va tancar l’acte destacant les nombroses activitats que s’han organitzat en aquests dos mesos, com l’exposició “Imatges i Memòria de Mauthausen”, les conferències de la membre d’Amical Mauthausen, Rosa Toran, el cicle de cinema o l’acte d’ahir, i agraint la participació i organització de totes les entitats. Així, el primer edil destacava que “des de l’Ajuntament de Morella volem fer un acte de justícia i de memòria històrica, un homenatge i reconeixement a tots els veïns de la comarca que van morir als camps de concentració. I amb ells, un homenatge a tots els milers i milers que van ser exterminats per la bogeria i l’odi, per la intolerància, la xenofòbia i el racisme”. A més, afegia que “aquest episodi de la nostra història s’ha intentat amagar moltes vegades, passant-ho de puntetes. No és un episodi fàcil. Però nosaltres volem el contrari, difondre’l i donar-lo a conèixer. Perquè com va dir Saramago, sense la memòria històrica, es comença per l’oblit i s’acaba per la indiferència”. En acabar l’acte institucional, els assistents es van desplaçar a la Plaça dels Estudis, per descobrir una placa de pedra tallada, que romandrà al Portal del Rei recordant als veïns de la comarca que van morir en aquest camp de concentració, que també es va cobrar la vida de més de 120.000 persones.