Ramon Viñas i Guillermo Morote
Ramon Viñas i Guillermo Morote

-Diadia-

Des de 2007 i fins fa uns mesos Guillermo Morote ha estat director del Museu de la Valltorta. Ja jubilat segueix, incansable, investigant sobre el patrimoni rupestre. En aquesta entrevista ofereix la seva visió sobre la investigació i promoció d’aquest Patrimoni de la Humanitat present en desenes de coves de l’interior de Castelló. Al costat d’ell Ramón Viñas, un dels millors coneixedors de l’art rupestre en el conjunt Valltorta – Gasulla. El 1981 va escriure el primer llibre que analitza amb detall la nostra riquesa rupestre. Tots dos han estat a Vilafranca, participant en les II Jornades de la Societat d’Història Natural dels Ports, celebrades a l’Alberg La Parreta de Vilafranca.

-Diadia: Quina és la realitat del museu de la Valltorta?

-Guillermo Morote: La promoció per part de les autoritats no és la suficient. Està estancada. La promesa del parc cultural de Valltorta per a finals de 2013 no s’ha complert. Esperem que l’afany per posar el parc cultural en marxa siga una realitat amb aquest govern, o amb el que vinga. Són molts anys de promeses incomplertes.

-Diadia: Vostè ha comentat en reiterades ocasions que un dels problemes que té el museu de Valltorta és l’accés dels visitants. Com s’hauria d’actuar sobre això?

Guillermo Morote: “No és de rebut que les pintures de Morella la Vella estiguen tancades al públic per falta de guies”.

-G.M,: Un dels temes més importants de la zona són les xarxes de comunicació. No són adequades . Fins a Tírig és molt difícil arribar amb autobusos. No es poden creuar dos autobusos o un autobús i un cotxe. I això frena l’arribada de visitants. És un límit per a les visites des de la Valltorta fins a la resta d’abrics rupestres. Un dels reptes més importants és realitzar un sistema de comunicació adequat entre les zones amb pintures rupestres. L’eix Coves de Vinromà – Sant Mateu – Tírig – Albocàsser hauria d’estar millor organitzat per facilitar el desenvolupament de la zona. Mentre això no es solucione no hi haurà possibilitats que l’increment de visites tire endavant. Tots tenen el mateix problema: depenen de Valltorta. Mentre les comunicacions amb el Museu de Valltorta no estiguen en condicions la resta pateixen les mateixes condicions. Hi ha moltes promeses des de fa molts anys, però sempre estem amb les mateixes promeses i sempre s’incompleixen.

-Diadia: Les pintures són Patrimoni de la Humanitat. Es recorre de manera suficient a aquesta catalogació per cridar l’atenció dels visitants? S’han de fomentar les visites o s’ha de restringir l’accés?

-G.M. Les pintures estan prou protegides. S’han de posar els guies necessaris perquè les visites funcionen. No és presentable que Morella la Vella estigue tancada perquè no hi haja cap guia que pose en coneixement del públic el valor de les pintures. Portem anys amb les coves tancades. I el mateix puc dir de Valltorta – Gasulla. Tenim doss guies, però potser no és suficient, perquè hi ha moltes més coves que es poden visitar i no es visiten perquè no hi ha personal suficient per mostrar-les al públic.

-Diadia: S’incrementa o va a la baixa el nombre de visites a Valltorta?

-G.M: Arribarem a 17.000 però ha baixat a 12.000

-Diadia: S’està avançant en matèria d’investigació? Hi ha suport econòmic de la Generalitat?

-G.M.: Les investigacions en curs compten amb l’autorització de la Generalitat però les realitzen instituts privats. Les duen a terme l’Institut de Paleoecologia Humana o jo a títol personal com a arqueòleg. Però no hem rebut ni un sol euro institucional. Tot l’esforç és realitzat per part de l’Institut de Paleeocologia Humana. Tot l’esforç que s’ha realitzat és personal. Cap ajuda estatal ni de la Generalitat. S’ha avançat, s’han fet molts descobriments nous amb dades que canviaran el conegut fins ara.

Guillermo Morote: “En els últims 4 anys les pintures de Valltorta estan patint reaccions químiques pel clima”

-Diadia: Encara queda molt per investigar?

-G.M.: Moltíssim. Amb els nous projectes en marxa i amb els nous sistemes de recerca donarem un canvi total a la investigació. Les superposicions que estan sortint de pintures rupestres ens estan demostrant que hi ha moltes teories que cal revisar.

-Diadia: El passat estiu a Ares va tenir lloc una exposició que exhibia els calcs del pintor Porcar realitzats en els anys 30. S’han ofert perquè formen part del patrimoni públic?

-G.M.: Efectivament és una col·lecció privada. Molt interessant. Perquè són inèdits i originals. Malauradament la Guerra Civil va acabar amb la investigació de l’època. Estem disposats a què aquests calcs passen a un museu de la zona sempre que es pose en marxa. Es donaran quan hi haja una infraestructura que els puga acollir i siguen visitables. Són calcs inèdits i exclusius.

-Guillermo Morote : “Els calcs de Porcar seran públics quan hi hagi un museu que els pugue albergar ”

-Diadia: Afecta l’evolució del clima a la conservació de les pintures?

-G.M.: És complicat. S’ha d’estudiar l’evolució. Les pintures estan reaccionant a la Cova dels Cavalls i la Cova del Civil. Cal estudiar i cal esbrinar per què estan reaccionant. I cal que l’administració s’involucre de manera clara per estudiar aquesta reacció química. S’ha de controlar de manera clara i sense dilació. Perquè pot posar en perill la seua conservació.

-Diadia: Quan es va detectar?

-G.M.: Fa tres o quatre anys.

Guillermo Morote: “Els calcs de Porcar seran públics quan hi hagi un museu que els pugue albergar”

-Diadia:  Queden molts jaciments per investigar?

-G.M.: Segur. Hi ha molts barrancs per visitar. Segur que surten més coves amb pintures com la que s’acaba de descobrir a Vilafranca. La conservació i investigació hauria de ser una cosa prioritària, tenint en compte que estem parlant d’un Patrimoni de la Humanitat.

-Ramon Viñas: És un tema complex. Fer un tancament de les coves no vol dir que es van a conservar. Depén de factors de la roca, dels organismes que viuen sobre la roca. Quan es realitza una neteja de les pintures de vegades s’eliminen capes que estan protegint les pintures. És com una capa segelladora que fa que el pigment mineral no estiga a la intempèrie. Quan es treu aquesta capa les pintures s’exposen a un clima que pot ser perjudicial per a la conservació de la pintura.

-G.M.: El tema és si volem conservar o no

-R.V.: El problema de l’ Art Rupestre és que es tracta d’un patrimoni molt feble. Una intervenció amb una simple neteja pot afectar la conservació, igual que les visites. Però podem fer moltes coses per millorar la seva conservació. Per exemple una cosa tan simple com eliminar la massa forestal propera per evitar que els afecten incendis, consolidar les cornises… Després ja ho podem fer visitable. A més de fer les coves visitables ha d’haver-hi una investigació actualitzada. Fer visitable una cova sense investigació és inconscient.

Diadia: S’ha de visitar les coves o s’han de visitar museus per conservar les coves?

-R.V.: El tema és si visitar la mateixa cova o el museu. Hi ha moltes maneres de gaudir del patrimoni sense danyar-lo. De vegades quan la gent va als abrics si no es veu molt bé deceben. Per això el centre d’interpretació ha de ser un element de formació dels visitants. Perquè pot haver-hi pintures molt petites molt valuoses científicament que no ho són tant des d’un punt de vista turístic. Hi ha d’haver centres d’interpretació ben explicats i ben documentats.

Diadia: Què ens poden avançar de les seues investigacions?

R.V.: Qualsevol investigació ha de partir d’unes dades actualitzades. No es pot partir de dades de fa dècades perquè no existien els mitjans amb què comptem avui en dia. Això fa que avui tinguem una documentació molt més actualitzada. Amb aquesta documentació es pot formar una base de dades que permet fer recerca. Des de la composició, fins als components de les pintures, treballs d’arqueologia interpretativa, datació, paràmetres indirectes … Es poden obrir molts temes. Val més que hi haja diversos equips que investiguen que no hi haja cap. El document prehistòric hi és i es pot analitzar i estudiar per diversos equips d’investigació. Estic a favor de la democratització.

Ramon Viñas: “En un llibre publicat el 1981 ja vaig proposar crear el parc cultural de Valltorta”

-Diadia: Des que va començar a investigar quina evolució s’ha vist a La Valltorta?

R.V.: Porte investigant Valltorta des de finals dels 60. El 1981 vaig escriure el llibre perquè vaig veure que no hi havia cap publicació sobre la zona. Ho vaig fer per al públic, com divulgació. Ja llavors es proposava crear el parc cultural de Valltorta. Ara podria tirar endavant de manera extraordinària.

-Diadia: Quin és el seu desig?

G.M.: El 1995 es va crear el Museu de Valltorta. En 2014 no hi ha un patronat que dirigisca el parc, no hi ha una declaració del parc. 20 anys després. Per què no es fa el parc. Què està passant?.

R.V.: Ha de comptar amb la implicació dels municipis.

G.M.: És una cosa que també depén dels municipis i del seu interés.

1 COMENTARI

Comments are closed.