Jornades Molins Ares (1)

– Més de 60 persones han participat en la I Jornada de Recuperació de Patrimoni Històric Hidràulic organitzada per la Càtedra FACSA de l’UJI a Ares del Maestrat

La localitat d’Ares del Maestrat ha acollit la primera «Jornada de Recuperació de Patrimoni Històric Hidràulic: Molins hidràulics» de la província de Castelló, organitzada per la càtedra FACSA d’Innovació en el Cicle Integral de l’Aigua de la Universitat Jaume I, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Ares del Maestrat i la Càtedra Diputació de Centres Històrics i Itineraris Culturals de Castelló.

La jornada ha suscitat molt interès amb més de 60 participants entre experts i aficionats al món dels molins, i fins i tot va haver de deixar a participants en llista d’espera per l’aforament de la sala. Sergio Chiva, director de la Càtedra FACSA; els vicerectors de la Universitat Jaume I Miguel Ángel Moliner Tena i Wenceslao Rambla, i Esther Querol, de l’Ajuntament d’Ares del Maestrat, han sigut els encarregats d’inaugurar aquesta jornada.

Enric Guinot, catedràtic d’Història de la Universitat de València, ha destacat la importància dels molins en la història de la província, i la seua implicació en la comprensió de l’organització de la societat. També ha ressaltat el fet que els molins han romàs en el mateix lloc centenars d’anys, en els quals han patit canvis i evolucions, per la qual cosa ha de plantejar-se una possible rehabilitació i analitzar el seu interès.

Per la seua banda Sergi Selma, professor de la Universitat Jaume I, ha recalcat la importància de considerar els molins com un ecosistema de canalitzacions, basses i edificis, que necessiten ser considerats com a conjunt en el seu estudi. Selma ha realitzat un recorregut per les diferents tipologies de molins de la província.

L’arquitecte Ángel Albert ha apuntat en la seua xarrada la necessitat de considerar la intervenció en molins des d’un punt de vista ampli però fidel a la seua realitat, prenent com a referència els estudis arqueològics i històrics del molí, i incorporant materials originals es la seua rehabilitació com a fet clau per a afrontar un projecte.

Jordi Blay, professor de la Universitat Rovira i Virgili, ha analitzat els possibles usos turístics dels molins, i ha explicat que és possible centrar les diferents intervencions per al seu aprofitament turístic en diferents discursos com a museus etnològics, hotels rurals, centres de conservació, centres cívics o culturals, etcètera…, «però cal fer un estudi profund de valorització turística abans d’emprendre aquests projectes», ha destacat. Finalment, Raquel Rambla, investigadora de la Càtedra Diputació de Centres Històrics i Itineraris Culturals de Castelló, ha exposat el seu treball sobre el sistema de molins del riu Molinell a Culla.

Implicació dels municipis i els propietaris

En la taula redona posterior, Luis Pablo Martínez, inspector de patrimoni de la Generalitat Valenciana, ha apostat per la conservació de molins i sistemes de regadiu tradicionals annexos, i l’aplicació dels decrets corresponents que garantisquen la protecció, de manera que puga ser compatible amb les necessitats dels seus propietaris.

Per la seua banda, Juan Antonio García-Esparza, director de la Càtedra Diputació de Centres Històrics i Itineraris Culturals de Castelló, ha incidit en la necessitat de posar veu als habitants i propietaris d’aquests béns culturals, i no imposar una única òptica sobre ells des de l’àmbit acadèmic o administratiu, valorant el patrimoni com alguna cosa que no siga només passat, sinó que puga tenir una evolució futura si així es considera.

Francesc Fuentes, exalcalde d’Ares del Maestrat, i impulsor de la ruta dels molins, ha destacat la necessitat d’una ajuda adequada i constant als municipis xicotets, per part de les institucions per a abordar aquest tipus de projectes, ja que sense ella, la inversió i el gran esforç realitzat per aquests municipis es perd.

En l’acte de clausura de les jornades es va lliurar un reconeixement a Benjamí Barberà i Miralles, autor de diferents llibres dedicats als molins de la província, i que ha dedicat la seua vida a la seua conservació i ús. A la vesprada, es va realitzar una ruta pels molins de Llaures, acabant amb una demostració del procés de mòlta en el Molí de Sol de Costa.