La XIà marxa a peu Entreparets de Vilafranca del cap de setmana passat va reunir a tres esportistes d’elit en les seues respectives disciplines. Cadascuna d’elles amb una història diferent però les tres unides pels seus èxits i per la seua condició de dones.
Cinta Tena
Vilafranca (Castelló)
Llançadora de martell entre 1991 i 2000
Cinta Tena és una vilafranquina que es va proclamar campiona d’Espanya en 1997 en llançament de martell. Va començar la seua carrera esportiva en Peñeta Roja, primer com a fondista i després en proves combinades. La seua afinitat amb un company martellista la va portar a decantar-se per aquesta disciplina i es va convertir en la seua passió. Va formar part de la primera generació de dones llançadores de martell d’Espanya. En el 98 va establir el record estatal en la seua modalitat. Cinta destaca la “excel•lent relació amb els companys d’equip (homes) i entrenadors” al llarg de la seua carrera. Van ser una important font de suport igual que els seus pares i família. Si que va observar un sobre-proteccionisme reiterat pel fet de ser dona quan entrenava en instal•lacions alienes al club, el constant “vés amb compte, et vas a fer mal”. D’altra banda, el treball psicològic dut a terme pels professionals del club li va ajudar a fugir dels clixés lligats a la seua disciplina: “la marimacho” o “la lesbiana”. En realitzar proves de força, els cossos d’aquestes atletes es desenvolupen de manera diferent, lluny del prototip social del cos model de dona. No va ser el seu cas, però moltes de les seues companyes van acabar les seues carreres amb seriosos problemes d’anorèxia i bulímia, problemes encara invisibles en aquests àmbits.
Esther Altabás
Cantavieja (Terol)
Taekwondista ITF (III Donen)
La cantaviejana Esther Altabás es va iniciar en aquest art marcial fa 15 anys per casualitat, per a adquirir coneixements de defensa personal. Va ser la primera dona taekwondista en Espanya i es va proclamar campiona mundial en 2016 i subcampiona mundial en 2018. Aquest és un esport que es practica segons pes i categoria encara que s’entrena sense fer distincions de sexe. El fet de residir en un xicotet poble d’interior fa els èxits d’Esther més valuosos ja que no disposa d’instal•lacions adequades per a entrenar. Ho fa sola i sense presència del seu entrenador. Malgrat tots els guardons aconseguits en la seua carrera ella remarca que “poques vegades m’he sentit guanyadora”. I és que el taekwon-Do ITF té molt poc reconeixement. La Federació Espanyola disposa de pocs mitjans econòmics i els desplaçaments a mundials com el de Korea o Argentina són pagats per ella mateixa. Actualment és instructora d’aquest art marcial i ja està preparant els pròxims compromisos nacionals i internacionals.
Laia Cañes
La Vilavella (Castelló)
Corredora de muntanya
Laia Cañes és una vilavellera que es va iniciar en el món del running en 2007 per a tenir una vida més saludable i deixar de fumar. El que va començar com una anècdota, va aner creixent fins a culminar-se subcampiona del món en 2018 i en la seua pròpia casa en el Peñagolosa Trail. Centenars, fins i tot milers de quilòmetres de pistes i pedres a les seues esquenes han ensenyat a Laia a conèixer-se a si mateixa, a respectar-se i a augmentar la seua autoconfiança. Aquest és un esport que, a més del nero fet de córrer, té aspectes col•laterals molt importants com el control de l’alimentació, la força mental o el descans. El propi creixement personal la va ajudar a deixar de costat el treball i dedicar-se exclusivament a l’esport professionalment. Laia destaca que en el món de les carreres de muntanya, afortunadament, homes i dones són tractats de la mateixa manera. No obstant açò l’esport, al cap i a l’últim, “és un objecte de consum que acaba agradant més als homes que a les dones i açò potencia més la visibilitat de les seccions masculines”. De la mateixa manera, només el 10% de les adolescents practiquen algun esport mentre que en el terreny masculí ho fan entre el 40 i el 50%. Per açò Laia considera molt important la difusió de l’esport femení per a crear referents que servisquen de model a les xiquetes que s’inicien. Ella mateixa es va convertir en imatge de l’última edició del Penyagolosa Trail on es va proclamar subcampiona.
