Al voltant de 250 persones han assistit a l’acte de lliurament dels guardons de la 3a edició dels Premis Maestrat Viu que aquest any s’ha celebrat a l’esplanada del Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut, de Traiguera , on s’ha reconegut el treball i el compromís de l’historiador Joan Ferreres Nos, la jove directora Lucía Alemany, la revista ‘Traiguera’, la Fira d’Oficis de Benassal i de l’Aplec del Sénia amb la cultura i la llengua.
L’acte que organitza anualment el col·lectiu Maestrat Viu, i que té l’objectiu de donar visibilitat a les iniciatives culturals i cíviques de la comarca i de reconèixer l’esforç de les persones, entitats i institucions que treballen per la llengua i el territori, ha estat conduït per la periodista Tamariu Cuartiella i pel glosador mallorquí Mateu Matas ‘Xurí’, mestre de la paraula que ha delectat el públic presentant els guardonats parlant en rima i improvisant amb les tonades de la glossa mallorquina, a les quals s’ha unit al tram final de la cerimònia la també glossadora Maribel Cervera per oferir un ‘combat de picat’.
Una gala en què el president de Maestrat Viu, Joan Ortí, ha reclamat durant el seu discurs “una major implicació de les institucions per fer realitat una veritable comarcalització del País Valencià, coherent amb la història i el sentir de cada poble”. En aquest sentit, Ortí ha instat els municipis que són part del Maestrat històric, i que a hores d’ara estan enquadrats en una altra comarca, a que demanin el canvi amb l’objectiu d’aconseguir una estructura geogràfica més lògica. Alhora, Ortí ha insistit en la necessitat de “convertir la cultura en motor econòmic”, per la qual cosa ha demana al Consell que “faça realitat el projecte ‘Fem Cultura'” ia les administracions municipals “que aprofitin aquesta iniciativa que interessa especialment al Maestrat “.El president del col·lectiu no ha deixat passar l’oportunitat de rememorar i posar en valor la figura de Pere Labèrnia, traiguerí il·lustre que dóna nom a un dels guardons, exemple de la modernització de la llengua, i ha aprofitat per reclamar també “la valencianització dels ajuntaments a través de les seves competències i la normalització de les relacions amb Catalunya i les Illes Balears.
El cantautor de Cocentaina Andreu Valor ha contribuït també amb música, i amb un homenatge pel desè aniversari del traspàs del poeta de Benicarló Manel Garcia Grau, al desenvolupament d’una tarda en la qual els primers a pujar a l’escenari, decorat per l’artista de Albocàsser, Tere Boix, han estat els membres de la Fira d’Oficis de Benassal i de l’Aplec del Sénia, que han rebut ex aequo el premi Seidia a la iniciativa col·lectiva anual. Maite Pastor i Óscar Monterde han estat els representants del projecte de Benassal, que recollit el guardó. Una iniciativa que va començar el 2014, a partir d’una idea nascuda de la societat civil, i que, durant un cap de setmana de juliol, té per objectiu recuperar els oficis tradicionals substituïts per la industrialització i preservar la saviesa popular.
Per la seva banda, l’Aplec del Sénia ha estat guardonat per recuperar una trobada sociocultural que va deixar de organitzar-se en 2009 i que al 2015 ha celebrat la cinquena edició. Es tracta d’una jornada reivindicativa que té com a objectiu la defensa de la llengua i de la cultura a un costat ia l’altre del riu Sénia, i en el qual tenen cabuda activitats de cultura popular, una fira d’entitats, jocs per als més petits , documentals, xerrades, menjars populars i concerts. Andreu Carapuig, acompanyat d’altres membres d’aquesta associació cultural i juvenil ha estat l’encarregat de recollir el premi.
A continuació Enric Anyó, Trini Oliver i Vicent Matamoros, acompanyats de tota la redacció de la revista ‘Traiguera’, han rebut el guardó Pere Labèrnia a la trajectòria col·lectiva pels 40 anys ininterromputs durant els quals han estat difonent els valors patrimonials, socials i culturals de Traiguera i del Maestrat. Aquesta publicació, una de les deganes de la comarca, s’ha convertit en un referent per a la localitat i en un element dinamitzador de la llengua i un exemple cultural, gràcies a la participació de centenars de persones que han fet possible la supervivència d’aquesta revista que ha editat més de 460 números des de l’any 1975.
El següent a pujar a l’escenari ha estat José Manuel Alemany, pare de la jove cineasta Lucía Alemany, que ha recollit en el seu nom el premi Alfred Giner Sorolla a la iniciativa anual individual. El jurat ha reconegut la producció ’14 anys i un dia ‘, un curtmetratge de 12 minuts rodat íntegrament en valencià al municipi de Traiguera amb actrius i actors no professionals, que tracta el tema de la violència en l’educació dels fills. Estrenada a l’octubre de 2015 a la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid, ha participat en diversos certàmens cinematogràfics i entre els guardons aconseguits destaquen el premi al millor curt en valencià del Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-real (Cineculpable), el premi a la millor interpretació al Festimatge, de Calella, aconseguit per les seves actrius Jenni Garcia i Pilar Alcalà, i el premi a millor curtmetratge, millor direcció ia la millor actriu en la 19a Mostra de Cinema Jove d’Elx.
Un dels moments centrals de l’acte s’ha donat quan Joan Ferreres Ens ha pujat a l’escenari a recollir el premi Carles Salvador a la seva trajectòria personal en reconeixement a la dedicació constant a l’estudi ia la divulgació de la història, l’art i l’etnologia dels pobles del Maestrat. Treballador actiu i inesgotable, durant més de 40 anys s’ha dedicat a explorar, analitzar i divulgar els documents històrics de diferents localitats del Maestrat. Fruit d’aquesta tasca ha publicat més d’una trentena de llibres, com a autor i coautor, i ha escrit centenars d’articles en diferents revistes com ‘Traiguera’, ‘Vila de Càlig’, ‘Butlletí del Centre d’Estudis del Maestrat’, del qual és el vicepresident, i ‘Fulles de Sant Jordi del Maestrat’, publicació de la qual és el director. Ferreres Ens ha agraït públicament la consecució d’aquest guardó i la voluntat de seguir treballant per desvetllar la història del Maestrat.
Finalment, diferents personalitats de la cultura, de la política i de la societat del Maestrat, del País Valencià i de Catalunya com l’alcalde de Traiguera, Javier Ferrer, l’alcaldessa de Sant Mateu, Ana Besalduch, l’alcaldessa de Benassal, Mari Luz Monterde, l’alcaldessa de Canet lo Roig, Mari Àngels Pallarés, l’alcalde de Vinaròs, Enric Pla, l’alcalde de Xert, José Rosendo Segarra, l’alcalde de Sant Jordi, Iván Sánchez Sifre, l’alcalde de Rossell, Evaristo Martí, el secretari general de la Unió de Llauradors, Ramon Mampel, Natxo Badenes, d’Escola Valenciana, Cast Sorlí, del Centre dEstudis del Maestrat, Miguel Ángel Pradilla, l’Institut d’Estudis Catalans, Josep Escribano, de l’Tempir, o Santiago Domènech, de la Societat catalana de Estudis numismatics, entre d’altres, s’han donat cita al Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera per participar d’aquesta tercera edició dels Premis Maestrat Viu.
