-Els crustacis exòtics d’origen americà estiguen tenint una expansió enorme per tot el litoral de la Comunitat Valenciana

Els crancs blaus, presents a la Comunitat Valenciana des de l’any 2012, poden estar devorant els primers exemplars de cloïsses de riu autòctones o també conegudes com a nàiades (Anodonta anatina). Biòlegs del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Ambient han trobat els primers indicis de depredació d’aquests bivalves autòctons per part de l’espècie exòtica americana. Segons l’últim informe sobre la Situació actual del cranc blau a la Comunitat Valenciana elaborat per biòlegs de la Direcció General del Medi Natural i Avaluació Ambiental de la Generalitat Valenciana els crancs blaus mostren preferències pels bivalves a l’hora d’alimentar-se. Per tant és molt probable que algunes poblacions es vegen afectades com és el cas particular de la cloïssa autòctona de riu a causa de la seua disposició en el sediment, ja que en moltes ocasions deixa les seues valves exposades. Però segons l’informe també pot arribar a depredar sobre altres dues espècies diferents de cloïsses de riu presents a les zones humides del territori valencià com són Unio mancus i Potomida littoralis. Aquestes espècies de cloïsses de riu autòctones estan incloses des de l’any 2004 en el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçats en la categoria d’En Perill d’Extinció. «Hem vist alguns indicis que el cranc blau puga estar alimentant d’alguna espècie de bivalve autòcton, dels anomenats petxinots. És un animal que està molt ben descrit en la bibliografia que s’alimenta de tot tipus d’animalets però que té una especial habilitat per obrir i alimentar-se de mol·luscs bivalves. De fet últimament en premsa s’ha escrit sobre la incidència que estava provocant el cranc en algunes granges de cloïsses a la zona del delta de l’Ebre, a Tarragona. O siga, està documentat que l’animal s’alimenta de bivalves amb molta facilitat. Està per veure la incidència que puga tenir sobre la població de bivalves autòctons de la Comunitat Valenciana», ha indicat Jesús Hernández, membre del Col·legi Oficial de Biòlegs de la Comunitat Valenciana i tècnic de Vaersa del Servei de Vida Silvestre.

El cranc blau ha vingut per quedar-se

El cranc blau està pràcticament distribuït per tot el litoral marí de la Comunitat Valenciana. La seua arribada i extraordinària expansió està relacionada amb l’aigua de llast dels vaixells, amb la natació dels individus adults, capaços de desplaçar-se centenars de quilòmetres durant les seues migracions i amb la deriva de les larves a través dels corrents. Però els biòlegs segueixen sense explicar-se la ràpida colonització a la Mediterrània de la península Ibèrica ja que aquesta espècie exòtica és present des de fa més de mig segle en la part oriental mediterrània. «El cranc blau és present a les costes de Grècia i Turquia des de meitat del segle XX. De fet en aquests països és un recurs econòmic important. De moment no tenim explicació per a aquesta expansió tan ràpida. Aquí les primeres cites són de 2012 a l’Albufera de València. Per tant en els darrers 5 anys ha colonitzat pràcticament tot el litoral valencià i en alguns llocs amb densitats importants com és el cas de la mateixa Albufera, la desembocadura del riu Millars, la marjal de Nules, la zona de Santa Pola, la marjal de la Safor i la desembocadura del riu Vaca. La postura del Servei de Vida Silvestre és controlar l’existència d’algun tipus d’impacte sobre les nostres espècies amenaçades i intentar posar tots els mitjans necessaris per a evitar qualsevol tipus d’impacte negatiu», ha assenyalat finalment el biòleg Jesús Hernández. La veritat és que el cranc blau com moltes altres espècies exòtiques presents a la geografia valenciana ha vingut per quedar-se.

L’últim informe oficial sobre la situació del cranc blau indica que malgrat el seu caràcter exòtic, l’espècie no està inclosa en el Reial decret de 2 d’agost de 2013 pel qual es regula el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores. Per tant i tenint en compte la seua extraordinària expansió i la impossibilitat d’erradicar s’ha de fomentar la seua pesca.