Els 104 masos del terme de Vilafranca
Els 104 masos del terme de Vilafranca

-José Manuel Andrés Prades, Pablo Troncho García i Jorge Sorribes Monfort presenten un catàleg fotogràfic

-El benefici del llibre es destinarà per investigar el MEF2C

Els avis de José Manuel Andrés Prades procedeixen de la “Pardida de Dalt”, els de Pablo Troncho García de la “Partida de Baix”. Amunt i avall es van unir per recórrer els 93,8 quilòmetres quadrats del terme de Vilafranca i fotografiar els masos. José Manuel i Pablo han retratat, localitzat i investigat sobre 104 masies del terme de la Vila. Totes i cadascuna d’elles les han plasmat en un llibre: Masos del terme Vilafranca. Per editar-lo han comptat amb Jorge Sorribes Monfort.

La publicació té el suport de l’Ajuntament de Vilafranca i la Diputació de Castelló i és el final de molts quilòmetres de ruta pel terme, de preguntar on estaven masies derruïdes, de saber el nom exacte d’una casa de la qual únicament queden restes.

A la Partida de Dalt, allà a la confluència amb Iglesuela, Benassal, Vistabella o Mosqueruela, hi ha 55 masos amb 98 cases. 49 resten a la partida de Baix, a la confluència de la Vila amb Castellfort, Portell, Ares i Benassal, amb 72 cases.

En el seu treball fotogràfic i de recerca han comptat amb la col·laboració de veïns de Vilafranca que també coneixen el terme com el palmell de la mà. I és que el terme de Vilafranca, vist al mapa, bé podria ser el pam d’una mà masovera.

El mas més “petit”: el Maset d’Anton. Els masos més grans: la Pobla de Bellestar amb 9 cases i el Llosar amb 7.

-L’abandonament de les masies

En el seu treball fotogràfic han constatat que cada vegada queden menys masos habitats. En aquests moments hi ha 16 masies que continuen obertes: 7 a la Partida de Dalt i altres 9 a la de Baix. Únicament queden habitades un 15,3% masies del terme de la localitat. El deteriorament de les construccions també és evident. Hi ha una masia desapareguda i 27 en ruïna. Aquesta anàlisi permet endevinar que la partida de Dalt té un terreny més tosc, rude, dur. De fet, allí es troba la Serra Brusca. A la Partida de Dalt es troben algunes de les masies més elevades de tota la província de Castelló, a més de 1.300 metres d’altura. No en va, a Vilafranca, es troba el segon cim més elevat de la província: el Tossal dels Mollats, a 1656 metres sobre el nivell del mar. El de Vilafranca és un terme de contrastos. Al Riu Montlleó no se superen els 710 metres d’altura. El mas més elevat és el Maset del Canto de Guardiola a 1380 metres d’altura. El més baix és el Mas de la Ferranda a 710 metres.

Torres fortificades com la Torre Leandra, al Mas de Patiràs -abans Mas de Blasco-, la Torre Nova, la Pobla de Bellestar, la Torre Fonso, el Mas de Tena, el Mas Roig, la Torre Barreda … molins fariners com La Pobla de Bellestar, al Molí d’en Rius, la Molineta o al Molí Pitarch …

I en cada masia una història. Històries de maquis, de batalles i guerres carlines, de murals de ceràmica, de compres i vendes, d’esforç en la construcció, de llamps, de ventades, de neu …

La passió que desperten els masos entre els veïns de la Vila va quedar reflectida en la presentació del llibre. El saló d’actes de la Casa Social de Vilafranca va quedar menut. I és que qui més qui menys descendeix d’un mas.

-A benefici de MEF2C

La venda del llibre serà benèfica. El recaptat es destinarà a la investigació del MEF2C, una malaltia rara. El caràcter solidari dels masovers continuarà amb aquest llibre que s’ha convertit ja en un inventari dels masos de Vilafranca.