Cultura, naturaleza y relajación en Benassal
Cultura, naturaleza y relajación en Benassal

No hi ha viatge per l’Alt Maestrat que es preï sense una parada a Benassal. Sent les seues aigües conegudes per les seues altes propietats curatives, aquesta localitat va ser territori islàmic fins a la Reconquesta, quan va passar a mans dels cristians.

Se sap que Benassal va ser assentament de poblats paleolítics gràcies a les pintures rupestres trobades en el Racó de Nando. Aquest bell racó que ens transporta a la prehistòria, es troba en un abric rocós que forma un semicercle en un meandre del Barranc de Monlleó. En ell, trobem una vintena de dibuixos dels nostres avantpassats, en tons vermellosos i negres, entre els quals no podia faltar l’arquetípic arquer que representa als homes prehistòrics que van habitar en la província.

Seguint el nostre recorregut pel terme de Benassal, abans d’endinsar-nos en el casc urbà i antic del municipi, hem de visitar l’antiga Escola del Canto. Aquest emplaçament, actualment restaurat, va ser el centre d’escolarització dels xiquets que vivien en les masies més allunyades del nucli poblacional. Sent un edifici senzill, en el qual es trobaven l’escola i la casa del mestre, va estar en actiu de 1932 a 1973.

El següent pas és visitar les ermites de Sant Roc i Sant Cristòfol. La primera, la construcció de la qual va començar en l’any 1557, ha sigut canviada i restaurada amb el pas dels anys a causa de les destruccions patides en la Guerra de Successió i la Guerra Civil. Cada 16 d’agost es realitza una romeria fins a Coll d’en Timor, lloc d’emplaçament de l’ermita. La segona, l’ermita de Sant Cristòfol patró de la localitat, va ser construïda en 1372 sobre una antiga mesquita i, igual que ocorre amb la de Sant Roc, ha patit canvis i reconstruccions amb el pas del temps. L’ermita de Sant Cristòfol es troba en un enclavament únic, en el cim de Moncàtil a 1.117 metres d’altura.

Baixant de les altures, la nostra següent parada serà el Bosc del Rivet. Amb 16 hectàrees de bosc de roure valencià va ser declarat en 2005 paratge natural municipal. La seua visita és una experiència única, difícil de repetir en un altre punt, ja que en l’actualitat existeixen contats enclavaments on es mantinguen les plantacions de la flora autòctona de roure valencià.
La qualitat dels boscos a Benassal també pot apreciar-se –i visitar-se- en les plantacions d’avellaners. El terme municipal és ric en la producció d’avellanes, una fruita seca molt preuada en la zona amb el qual s’elaboren grans plats tant dolços com salats.

Arriba el moment de fer parada en el casc urbà de Benassal i un alt en el camí per a adquirir o provar plats o dolços elaborats amb avellanes o formatge de la terra, així com degustar menges típiques com el tombet, l’olla, les pilotes de carnestoltes o l’all arrier. A continuació, és el torn de visitar el Castell de la Mola. Aquest emplaçament va tenir gran importància després de la reconquesta i, en ell, podem apreciar tant vestigis de l’art islàmic com del cristià. L’actual edifici de la Mola, va ser construït entre 1240 i 1250, per a ser la residència de Berenguer de Carratalà, qui va quedar al comandament del municipi després que Jaume I, per mediació de Don Blasco d’ Alagón, atorgara a Benassal la seua Carta Pobla en 1239. Sent utilitzat en els seus començaments com casa capitular, consta d’església i cementeri. Al costat de l’edifici trobem una part de l’antiga muralla i un portal d’accés, l’Arc de la Mola, d’origen àrab.

En visitar el Castell de la Mola contemplem una peça de la nostra història que mai ha estat en desús. Ha sigut escola, ajuntament i habitatge de diverses generacions. Avui dia, l’antiga sala capitular, en la planta alta, acull al Museu Arqueològic de l’Alt Maestrat en el qual ens trobem amb restes que van des del 8.000 a. de C. fins al segle XIII.

Les restes de la primitiva Benassal també ens delecten amb altres majestuoses edificacions com el Forn de Dalt, un forn d’estil gòtic del segle XIV; l’Església de l’Assumpció que encara sent parcialment derrocada per un bombardeig en la Guerra Civil conserva part de la seua esplendor del passat amb un pòrtic barroc de 1677; la Torre Redona i el llenç de la Muralla, declarats Bé d’Interès Cultural; o la Casa Abadia.

Sens dubte, si hi ha per alguna cosa pel que és conegut Benassal és per la qualitat de l’aigua de la seua deu: Font d’en Segures. Des de fa segles, personatges il•lustres viatjaven a Benassal a la recerca de millorar la seua salut gràcies a les propietats de l’aigua benassalenca. Es diu que l’Aigua de Benassal, per la seua concentració en minerals, és ideal per a les persones amb dolències de renyó. A més de la bella construcció rocosa que embolica a la font i la plaça Font dels Xorros construïda per Vicente Traver després de la Guerra Civil, aquest paratge d’excepció és perfecte per a prendre’s un descans de la rutina i relaxar-se en les instal•lacions del balneari.

Ara l’única cosa que queda per decidir és quan conèixer Benassal. Encara que qualsevol moment és bo, si vols que tu experiència siga una mica diferent, pots escollir alguna de les festivitats locals. Així, la festa de Sant Antoni i les seues grans fogueres et donaran l’oportunitat de conèixer –i aprendre- els passos del Ball Pla, propi del folklore de la zona i que encara avui dia s’aprèn a Benassal. Un altre moment per a visitar la localitat està relacionat amb l’all arrier. Es va recuperar en 1989 i des d’eixe moment, la Festa de l’All o Entrada de la Tea és una de les celebracions més importants dels Carnestoltes. Finament, les festes patronals en honor a Sant Cristòfol i Sant Roc omplen l’última setmana d’agost d’activitats per a totes les edats.

 

AIXÍ ES BENASSAL

L’entorn urbà i natural de Benassal guarda grans llocs per visitar

Les festes populars tenen un gran pes en el municipi

Benassal és coneguda per la qualitat de l’aigua de la seua deu, Font d’En Segures

Tota visita ha d’anar acompanyada de la degustació dels plats típics de la zona