– Catí, Benassal, Ares i Culla ofereixen contrast de paisatges, cuina tradicional i tranquil·litat
La varietat de paisatges és infinita al Maestrat. El contrast entre la Mola d’Ares i la península de Peníscola és notable. Avui proposem un recorregut per quatre pobles de l’Alt Maestrat que, durant aquests dies, estan units per Sabors de l’Alt Maestrat. Catí i Benassal més a baix i al capdamunt, als castells, Ares i Culla.
Arrancant el recorregut per Catí salten a la vista els seus edificis palatins, amb especial atenció a la llotja medieval. Catí va cobrar fama i esplendor amb el comerç de la llana. Des d’Itàlia venien els nobles a per la llana del Maestrat per a teixir i comerciar. A Catí és quasi obligat travessar un dels pocs túnels de les carreteres de Castelló. El de l’Avellà ens permet accedir a l’ermita de l’Avellà, que va arribar a convertir-se en balneari. No podem marxar de Catí sense provar els seus torrons artesans o els seus reconeguts formatges.
En direció a Vilar de Canes travessem el ventós Pla de Catí, on arriben els darrers ramals de les moles del Maestrat. Punt d’unió dels termes de Morella, Ares i el propi poble de Catí. Frontera virtual entre els Ports i l’Alt Maestrat. A banda i banda de la carretera creixen, cada vegada amb més profusió, les carrasques micorritzades amb tòfona.
Ascendint suaument quan agafem la carretera de Benassal, comencem a topar-nos amb arbres que semblen haver-se quedat menuts. Són els avellaners que van arribar a Benassal en els seixanta i que han convertit al poble en centre de l’avellana. Les jornades gastronòmiques de l’Alt Maestrat es complementen a Benassal amb el mes de l’avellana. El fruit sec ha donat vida al poble. El nucli urbà de Benassal va ser tràgicament transformat després de les bombes de l’aviació alemanya. Avui es conserven les torres de l’antiga muralla i l’antic castell de la Mola on se situa l’oficina de turisme. En l’edifici es rendeix especial homenatge a Carles Salvador. El mestre, pedagog i literat protagonitza una ruta que permet descobrir els secrets del poble. En el deixar-se anar pels carrers no s’ha d’oblidar el palau dels Sánchez Cotanda com a pas previ a “pujar” cap a la Font d’en Segures. Les seues aigües, l’Aigua de Benassal, ja era famosa al segle XVIII com a font de salut per als que patien malalties del renyó. Des de principis del XX la Font d’en Segures va ser punt de destinació dels agüistes. Avui l’aigua segueix mantenint les seues propietats i segueix donant vida al bosc del Rivet.
Des de Benassal tenim dues opcions de ruta cap a dos castells: el d’Ares del Maestrat i el de Culla. Si optem per Ares, tenim diversos atractius pel camí. En arribar a la masia de la Montalbana, i sempre amb reserva prèvia, visita recomanable són les pintures rupestres de la Cova Remígia, un dels millors exemples de l’Art Rupestre Llevantí declarat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat. La parada requereix pujar fins a la cova i ens portarà mitja jornada. Una altra mitja jornada, o sencera, la podem dedicar al barranc dels molins fariners. Cinc molins situats en un barranc al que s’accedeix des de la carretera CV-15. Aquest Bé d’Interès Cultural ens presenta un museu sobre els molins, cinc molins amb les seues basses restaurades i un camí que ens permet veure la silueta d’Ares allà al capdamunt. Especial parada mereix el Molí de Sol de la Costa on es troben la bassa, l’aqüeducte, les pedres i la maquinària que molia el gra.
Arribats a Ares visita a la llotja medieval, recorregut per l’antic recinte emmurallat, exploració del museu de la Cova, que travessa la mola rocosa; passeig-ruta cap a l’antiga nevera de la Font dels Regatxols… són només algunes de les opcions. Al terme d’Ares, per als amants de les vistes i el paisatge, la Mola és una talaia per a contemplar l’horitzó. Una altra experiència és endinsar-se en el barranc dels Horts, una roureda centenària i única.
Si des de Benassal optem per dirigir-nos cap a Culla, travessar el bosc del Rivet és una oportunitat de recordar en viu com és el bosc mediterrani. A Culla el seu castell, objecte de mil batalles, concentra portals, presons i racons únics. Des de Culla parteix la peregrinació cap a Sant Joan de Penyagolosa, un recorregut que discorre per l’espectacular i agrest barranc del Riu Montlleó. El terme de Culla és el terme dels contrastos. Prop del poble els avellaners, però descendint fins al pla no falten els ametlers i les oliveres. Fruits secs, mel, carn de corder… la gastronomia tradicional agafa el sabor més autèntic. Al vast territori que ocupen els terrenys de l’antic castell de Culla s’amaguen, i mai millor dit, les antigues mines de ferro. Compartides amb la Torre d’en Besora, les galeries del Parc Miner del Maestrat ens traslladen a l’única mina subterrània visitable de la Comunitat Valenciana. Caminar per les cavitats obertes amb dinamita i mall ens traslladen a una època no tan remota, la de mitjan el segle XX, en la qual des del Maestrat s’enviava ferro als Alts Forns de Sagunt. Culla també ens permet descobrir el cel a través de l’Astropunt.
I a tot el Maestrat pobles tranquils, masos de turisme rural on regna el silenci, murs i bancals de pedra seca, moles i valls, carrasques i rouredes… i uns menús que deixaran satisfets els paladars amants de la cuina més arrelada.
