Record del bombardeig d'Ares del Maestrat

-Diadia-

El 31 de maig Ares del Maestrat viurà una jornada a mig camí entre l’homenatge i el trist record. La Fira del Llibre d’Ares ha organitzat una jornada per rememorar la destrucció del poble a càrrec de la Legió Còndor. El bàndol nacional i l’aviació alemanya van experimentar a Ares, Benassal, Albocàsser i Vilar de Canes els efectes que provocaven les bombes de 500 quilos sobre els pobles. A Ares van morir 13 persones, totes elles dones i xiquets, i és que en els pobles amb prou feines quedaven homes, ja que estaven tots en la guerra.

Record del bombardeig d'Ares del Maestrat
Record del bombardeig d’Ares del Maestrat

En les causes de mort que figuren a l’arxiu d’Ares no es fa referència als bombardejos, sinó que es parla de “intoxicació per accident aeri”. El Maestrat va ser el Guernika valencià.

A la jornada de record es realitzarà una visita guiada pels llocs del nucli urbà que van ser destruïts per les bombes. A Ares encara queden testimonis de veïns que recorden l’estrèpit de les bombes i la destrucció.

Gràcies al treball del Grup de Recuperació de la Memòria de Benassal es va poder saber més sobre aquest dantesc episodi de la Guerra Civil, fins ara difuminat en la memòria col·lectiva. Per als bombardejos es van utilitzar els avions Junkers 87A. La missió d’aquests aparells era el bombardeig en precisió, tractant de fixar l’impacte de la bomba en una àrea de menys de 5 metres quadrats. Des de l’aeròdrom de la Sènia van causar el terror al Maestrat.

-Espectacle i documental

La Jornada comptarà amb un espectacle creat per la Rabera Eclèctica. Es tracta de “També s’havia enyorat el seu país”. A través d’un recull de textos d’escriptors del segle XX i XXI com Vicent Andrés Estellés, Pere Calders i Montserrat Roig es traçaran unes pinzellades sobre les vivències i sentiments que comencen amb la guerra, seguint per la postguerra i seguint per la transició i la democràcia.

Així mateix es projectarà el documental “El Retratista” que relata la vida del mestre català Antoni Benaiges, afusellat el 1936. El seu llegat pedagògic i la seva història perviuen 75 anys després.