Alòs i Amic, els dos crebalossos re-introduïts en La Tinença, exploren el territori de la Comunitat

595
Alòs i Amic, els dos crebalossos re-introduïts en La Tinença, exploren el territori de la Comunitat
Alòs i Amic, els dos crebalossos re-introduïts en La Tinença, exploren el territori de la Comunitat
PUBLICITAT

Amb l’arribada de dos pollets procedents de la Serra de Cazorla, el passat mes de maig es va re-introduir en el Parc Natural de la Tinença de Benifassà el crebalòs (Gypaetus barbatus), una espècie desapareguda de la zona cap a finals del segle XIX.


Tres mesos després, Alòs i Amic, nom amb el qual van ser batejades ambdues cries, comencen a explorar més enllà dels voltants del niu artificial on van ser col·locats, niu en el qual encara se segueix aportant aliment. Es pot fer un seguiment de la seua activitat gràcies als dispositius de seguiment que se’ls van col·locar. La Gaseta del Crebalòs ens posa al dia de la situació dels dos animals.

A través de la Gaseta es pot saber que, després de saltar del niu el 27 de juny Alòs, seguit per Amic l’1 de juliol, els dos crebalossos pioners van començar a explorar La Tinença. El 15 de juliol, Alòs va realitzar el seu primer desplaçament més enllà dels voltants del niu. En aquesta escapada, que va durar fins al matí del 17, va estar als voltants del Tosal de Michavila, arribant fins al terme municipal de Peñarroya de Tastavins, a Terol, desplaçant-se amb un grup de voltors lleonats.

En aqueixos dies d’absència d’Alòs, a Amic se li veia una mica desorientat. No obstant açò, el 20 de juliol, tots dos van decidir fer una altra expedició, en aquesta ocasió a la veïna zona de la fageda a Tarragona, dins del Parc Natural dels Ports i prop del Mas del Peraire. El més cridaner va ser que aqueixa vesprada en la zona del niu va caure una forta pedregada. Els crebalossos anticipen les tempestes i es desplacen per a evitar-les, per la qual cosa suposa un bon senyal que els pioners de la Tinença saben fer front a les inclemències del temps.

En el projecte es troben també implicats el Ministeri per a la Transició Ecològica, els Governs d’Aragó i Catalunya i la Vulture Conservation Fundation. Col·laboren la Fundació FUNDEM, Xarxa Elèctrica Espanyola, Electra del Maestrazgo i APROCA.